DE L’OBAC AL SOLELL
Una via d’emancipació: les ‘Consultes sobre la Independència’ a Catalunya
Conferència per
Josep M. MUNTANER I PASQUAL
De l’Institut d’Estudis Catalans
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, Delegació a Perpinyà, i
UNIVERSITAT DE PERPINYÀ, Institut català de Recerca en ciències socials (EA3681)
Casa dels Països Catalans
Dimecres, 30 de març de 2011
A les 6 de la tarda
PRESENTACIÓ
Josep M. Muntaner i Pasqual va néixer a Barcelona. Va entrar a l’IEC el 12 de gener del 1979 a la Secció de Filosofia i Ciències Socials amb com a especialitat l’economia. Va ser President d’aquesta secció durant el període 1992-1994 i Tresorer de l’IEC de 1980 a 1984.
Economista i llicenciat en ciències de la informació, s’ha especialitzat en temes d’economia regional i urbanística i en economia financera. Ha treballat en diverses entitats privades i públiques. Va ser Director i Fundador de l’Institut Català de Crèdit Agrari i de l’Institut Català de Finances de la Generalitat. Col·labora en diversos mitjans de comunicació en temes de divulgació econòmica, i també hi ha fet crònica política. Ha estat professor en diverses universitats i institucions d’ensenyament superior. Ha publicat llibres d’economia aplicada, dels quals alguns han estat fets en col·laboració.
Conferenciant al DUEC (Diploma Universitari d’Estudis Catalans) l’any de la seva creació, el 1979, ha sempre recolzat els estudis catalans de la Universitat de Perpinyà, assegurant cursos sobre economia de Catalunya i de relacions amb Europa.
___________________________________________
Les 500 consultes municipals fetes en un any i mig a Catalunya (a l’estat espanyol) sobre la independència del poble català, constitueixen un fenomen inèdit a escala mundial. L’és, tant pel seu fons, com per la seva forma. Però, més que l’extraordinària acció política realitzada, allò que marca, adretament, la seva transcendència és la reflexió que els catalans han fet sobre la necessitat de fer un ‘salt polític endavant’.
Hom hi ha plantejat la necessitat d’un canvi d’estat: de l’espanyol a un de pròpiament català. Els que hi han participat han expressat la voluntat, pràcticament unànime, d’autodeterminar-se vers la independència nacional.
Ha estat una mostra inequívoca de la modernitat del poble català. També, de la seva consciència de voler intervenir com a col·lectiu nacional davant els enormes reptes del temps present. Sobretot, de superar, per a sempre, el malviure que fins ara ha patit.
L’exposició presenta algunes de les raons que han generat aquest procés.
Un munt de fets negatius seculars han eclosionat, els anys 2010 i 2011, en una multiplicació d’esdeveniments que han colpit a fons el sentiment català. Tant el nacional, com el ciutadà. En aquest xàfec darrer diverses determinacions del govern espanyol han fet reaccionar molts dels qui ja s’havien avesat a un tracte discriminatori.
L’‘anormalitat’ pel fet d’ésser català a Espanya té moltes facetes. La història i les anàlisis política i econòmica ens permeten diagnosticar-les. L’anomalia resultant és incongruent per a un poble que sempre ha volgut mantenir alta la seva dignitat. Ja sigui en l’aspecte polític, com en l’econòmic, el social i el cultural. Hi ha reeixit sovint, tot i les grans dificultats i traves. Però l’ofec en què ara viu li deixa poca esperança per a l’endemà.
Només assolirà la ‘normalitat’ quan arribarà a ésser plenament català, mitjançant la seva independència. La reflexió apunta perquè el poble català pot arribar a recobrar les capacitats que va perdre, la responsabilitat davant el seus present i futur, i la dignitat nacional i humana, avui constantment escarnides.
El camí per a arribar-hi no és simple; ni, tampoc, fàcil. Ara bé, la via iniciada vers l’emancipació ha estat un prova de l’aptitud dels catalans a superar els entrebancs que els hostilitzen. Les ‘Consultes’ mostren un demà millor per a tothom: els que ja se n’han adonat i els qui aviat ho copsaran.
